La pèrdua per evaporació del metall unit durant la sinterització en fase líquida al buit és un tema important. Això no només modifica i afecta la composició final i la microestructura de l'aliatge, sinó que també dificulta el propi procés de sinterització. La pèrdua per volatilització del metall aglutinat es produeix principalment en l'etapa posterior de la sinterització (és a dir, l'etapa d'aïllament). Com més llarg sigui el temps d'aïllament, més gran serà la pèrdua de volatilització del metall unit. Amb aquesta finalitat, les impureses químiques, la humitat, etc. reaccionen amb el carboni del material per generar CO, que es descarrega amb el forn. En aquest punt, la pressió del forn augmenta significativament i el contingut total de carboni de l'aliatge disminueix. Òbviament, el canvi en el contingut de carboni depèn del contingut d'oxigen a la pols de la matèria primera i del grau de buit durant la sinterització. Com més alts siguin els dos, més fàcil serà la reacció per generar monòxid de carboni i més severa la descarbonització.
No hi ha cap diferència fonamental entre el procés de sinterització al buit en un forn de sinterització al buit i la sinterització protegida amb gas, excepte que la temperatura de sinterització és més baixa i generalment es pot reduir en 100-150 graus. Això és beneficiós per allargar la vida útil del forn de sinterització al buit i reduir el consum d'electricitat.